SITJA SA ROTA D'EN COCA

Sa sitja de
Sa Rota d’en Coca

Carboner, bon carboner,
què duis dins es sarró?
Jo duc sa meua suor,
de tants de dies fent carbó. 

Sitja a punt d’encendre.
Vida trista, vida trista,
un fadrí que fa carbó,
que per coure un sitjó,
fa un mes que no us he vista.

Una sitja és un munt de llenya tapada de tanys verds, terra i pedres que crema lentament per a aconseguir carbó vegetal.
El carbó vegetal s’ ha utilitzat durant molts d’ anys com a combustible per fer anar cuines, màquines de vapor, planxes per a la roba...


EL PROCÉS D’ ELABORACIÓ D’UNA SITJA

L’ elaboració de sitges ha set durant molts d’anys una de les principals fonts d’ ingressos per als pagesos carboners de les Pitiüses. Tot i que no es tracta
d’una feina fàcil, es feien sitges a qualsevol lloc on hi hagués bosc.
El procés d’elaboració del carbó és una feina dura que comença a l’ hivern tallant i preparant la llenya que s’ ha de deixar assecar i seguidament escarrascar abans de coure. Per tallar la llenya més prima s’utilitza una destral i per als tions més gruixats es fa servir un xorrac amb un mànec a cada cap que manegen dues persones.
En arribar el bon temps i després d’ haver triat el lloc per a fer la sitja,
s’ ha de traginar tota la llenya fins al sitger o clot de sitja, que és com es diu el lloc on es fa la sitja. Una vegada a punt, s’ha de decidir quina forma tendrà la sitja. A les Pitiüses la sitja més comuna és la de planta triangular, encara que a altres llocs de les Balears són més habituals les de planta rodona.
El primer que es posa a terra són els tions mitjancers, damunt dels quals hi va tota la llenya que ha de fer carbó, és l’anomenat pallol. Per altra banda, la llenya que toca a terra no cou mai correctament, són els anomenats fumalls. En general, la llenya més gruixada es col·loca al centre i la més prima es col·loca fora. Aquest procés s’anomena
Cobriment de terra i pedres.
Separació del carbó i la terra.
Els sacs de carbó a punt.
encanat. Damunt la llenya seca s’hi col·loquen tanys verds de pi o de savina per a fer l’ entanyat que després anirà totalment cobert de terra i rodejat de pedres. Per cobrir la sitja de terra s’ utilitza un càvec o una aixada ampla per a omplir senalles de terra.
Una vegada està tot a punt s’encén la sitja per la boca de foc i, segons la grandària, courà entre una setmana i quinze dies. Durant aquest temps s’ha de tenir molta cura que no s’obri cap forat per on entri oxigen ja que si això passa es pot trobar tot el carbó convertit en cendra. El poc aire que entra dins la sitja fa que durant la lenta combustió sols es consumeixi una part de la llenya, la resta es converteix en l’ apreciat carbó.
Durant els dies de la cuita, el carboner es resguardava en una barraca construïda per ell mateix molt a prop de la sitja, per tal de poder-la vigilar constantment i refugiar-s’hi a les nits. Mentrestant la seua dona o familiars li portaven menjar i beure.
Una vegada cuita, es deixava reposar uns dies i després s’ havia de triar el carbó, que ja estava llest per vendre. Aquest es solia apropar a la costa per a embarcar-lo o es portava a Vila a carretades (generalment dins un carro de calaix). De vegades també s’exportava a la península en vaixells.
Carro tradicional.

Vocabulari

Aixada ampla: eina utilitzada en l’ agricultura formada per una peça de ferro acerat, a vegades s’ utilitza per a omplir senalles de terra.
Barraca de sitja: construcció feta de pedres, branques, troncs, algues, argila... situada a prop de la sitja amb l’ entrada orientada cap a aquesta per tal de poder-la vigilar des de dins.
Boques: forats que es deixen a la part inferior de la sitja per regular la circulació de l’ aire.
Carretada: un carro de tracció animal carregat, generalment, de llenya o de carbó.Vocabulari
Clot de sitja o sitger: lloc on es feia la sitja.
Destral: eina amb un tall metàl·lic per a capolar llenya.
Encanat: procés de col·locació de la llenya més gruixada
Entanyat: cobriment de tanys verds de pi o de savina que es fan amb l’ ajuda d’ un podet.
Escarrascar: llevar la carrasca als tions ja secs. Si no es feia la sitja podia explotar.
Fumalls: tota aquella llenya que toca a terra i no cou correctament.
Pallol: dues capes de tions mitjancers que es posen a terra per començar la sitja
Podet: eina de tall amb forma de mitja lluna que serveix per a fer els tanys.
Sarró: Bossa feta de pell o de tela penjada amb una corretja pel coll.
Xorrac: serra llarga amb dos mànecs als extrems que serveix per serrar tions més gruixats.
Quintà: 40 quilograms.
Rova: ¼ de quintar (10 quilograms).
Sàrria: dos quintars.

Ens ho hem passat molt bé, aquí teniu unes fotos...